magnetitzar

Catalan

Etymology

From magnet +‎ -itzar.

Pronunciation

  • IPA(key): (Central, Balearic) [məŋ.nə.tiˈd͡za]
  • IPA(key): (Valencia) [maŋ.ne.tiˈzaɾ]
  • Audio (Barcelona):(file)
  • Homophone: magnetitzà
  • Rhymes: -a(ɾ)

Verb

magnetitzar (first-person singular present magnetitzo, first-person singular preterite magnetitzí, past participle magnetitzat)

  1. (transitive) to magnetize
    Synonym: imantar

Conjugation

    Conjugation of magnetitzar (first conjugation)
infinitive magnetitzar
gerund magnetitzant
past participle masculine feminine
singular magnetitzat magnetitzada
plural magnetitzats magnetitzades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present magnetitzo magnetitzes magnetitza magnetitzem magnetitzeu magnetitzen
imperfect magnetitzava magnetitzaves magnetitzava magnetitzàvem magnetitzàveu magnetitzaven
future magnetitzaré magnetitzaràs magnetitzarà magnetitzarem magnetitzareu magnetitzaran
preterite magnetitzí magnetitzares magnetitzà magnetitzàrem magnetitzàreu magnetitzaren
conditional magnetitzaria magnetitzaries magnetitzaria magnetitzaríem magnetitzaríeu magnetitzarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present magnetitzi magnetitzis magnetitzi magnetitzem magnetitzeu magnetitzin
imperfect magnetitzés magnetitzessis magnetitzés magnetitzéssim magnetitzéssiu magnetitzessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — magnetitza magnetitzi magnetitzem magnetitzeu magnetitzin
negative (no) — no magnetitzis no magnetitzi no magnetitzem no magnetitzeu no magnetitzin

Derived terms

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.