leyfð

Old Norse

Etymology

leyfa +‎ .

Noun

leyfð f

  1. praise
    • Einarr Skúlason, Runhenda 3.3
      leyfðs lýðum bær
      praise must be spread among men

Declension

Declension of leyfð (strong ō-stem)
feminine singular plural
indefinite definite indefinite definite
nominative leyfð leyfðin leyfðar leyfðarnar
accusative leyfð leyfðina leyfðar leyfðarnar
dative leyfð leyfðinni leyfðum leyfðunum
genitive leyfðar leyfðarinnar leyfða leyfðanna